Edifici en cantonera, inclòs al front urbà que limita amb la trama del barri antic i l’eixample. Està construït a sobre de les restes de la muralla i del convent medieval dels antonians (segle xiv). Va ser restaurat durant la postguerra, encara que va perdre la cúpula que coronava l’edificació i s’hi va sobreposar una nova planta pis. Conserva part de la façana històrica, que envolta un gran pati d’accés amb alçades variables de planta baixa a quatre pisos. S’hi poden veure un repertori neoclàssic de columnes i capitells i un rosetó i una gran varietat de materials i tècniques, com ara el paredat, l’obra de maó, la pedra, els arrebossats, la rajola de Vendrell i la teula àrab.