Ermita de la Mare de Déu de Granyena

Si vols saber més:

Les primeres referències documentades sobre l’ermita de Grenyana daten de la primera meitat del segle XIV, durant les quals, l'ermita pertanyia a la jurisdicció parroquial de l’església de Sant Joan Baptista de Lleida.

La llegenda de Grenyana, explica que un bou, dia rere dia, se separava del ramat per apropar-se a una petita cova situada a un nivell per sota de l’ermita, i allí s’agenollava. Allí el pastor, hi trobà una imatge de la mare de Déu. Les autoritats eclesiàstiques lleidatanes van decidir alçar una ermita o santuari on es venerés aquella imatge trobada. Durant els segles XIII i XIV va ser un lloc de devoció popular.

L’ermita va patir els efectes devastadors de la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la guerra de la Independència (o del francès). Malgrat tots els inconvenients, al voltant de 1867, aquesta mostrava un bon estat en general, gràcies als aplecs i romeries que van continuar durant el darrer terç del segle XIX. La revolució de 1868 i les turbulències socials i polítiques, que van seguir a la Tercera Guerra Carlista, van abocar l’ermita a un nou període de decadència i deteriorament. Aquesta no va refer-se fins a l’any 1881, ampliant-ne pels dos costats l’altar major. Durant les obres (octubre 1881-abril 1882) la imatge de la Verge es va portar a Lleida. A la seva tornada va coincidir amb un moment d’expansió catòlica i es van fomentar i multiplicar els actes de culte, devocions i romeries.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), l’ermita de Grenyana va sofrir danys irreparables; va desaparèixer per sempre la imatge gòtica de la Mare de Déu que durant segles havia presidit l’ermita, i l’edifici es va deteriorar pels impactes de bala des de l’altra banda del riu, i perquè fou adoptat com a caserna per a la tropa. Acabada la guerra es va emprendre la restauració de l’ermita per poder-la reobrir al culte. La vella imatge de pedra es va substituir per una altra de fusta que l'imitava fidelment.

A principis dels cinquanta, gràcies a l’impuls de mossèn Ramon Macarulla, rector de la parròquia de Sant Joan, s’adequà el temple per a la il·luminació elèctrica, s’instal·laren dos confessionaris i un Sant Crist, al mateix temps que es construïen quatre altars laterals. La restauració va culminar amb l'entronització d’una nova imatge de la Mare de Déu de Grenyana, una imatge original que podia seguir els patrons estilístics de l’escultura de finals del segle XIII o principis del XIV, amb clars referents dels tallers de la Seu Vella de Lleida. Des de 1964 la partida i, per tant, també l’ermita, van passar a formar part de la parròquia de la Sagrada Família.

Aviat es va recuperar el tradicional “Aplec”, en el que participava gent de la partida i lleidatans que aprofitaven la diada per passar-la al camp o prop del riu. El casal annex a l’ermita i la finca, han estat durant anys habilitats com a lloc de tertúlia, de representacions teatrals i de jocs de taula, i en les franges de la finca que quedaven sense cultivar hi havia el camp de futbol.

Malgrat la influència rellevant que l’ermita exercí en l’àmbit de l’educació i la convivència de la partida, en un moment determinat s’impedí que la gent de Grenyana tingués accés tant als terrenys de l’entorn com a les sales del casal adjunt. Aquesta situació marcà l’inici de la degradació de l’edifici, tot i que l’espai de culte mai fou tancat perquè s’hi continuava celebrant missa els dies de festa.

Actualment, veïns i parròquia han dut a terme diverses actuacions per tal d’aturar l’abandó de l’ermita, com per exemple, la restauració de l’altar, pintura de l’església, potenciació dels aplecs retornant-los als terrenys adjacents, habilitació d’un nou camp de futbol, construcció d’una nova escola parroquial.