Saltar a la navegació Saltar al contacte

Registre / Inici de sessió

El temps

Carregant dades Dades no disponibles

El temps avui

Humitat: % Temperatura màxima °C

Previsió per demà

Humitat: % Temperatura màxima °C

Previsió per demà passat

Humitat: % Temperatura màxima °C

Patrimoni cultural, històric i arquitectònic

Església de Sant Llorenç

Temple d'estil romànic de finals del segle XII amb naus laterals gòtiques del segle XIV i campanar del segle XV - Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

L'església de Sant Llorenç és d'origen romànic però amb ampliacions i relleus gòtics (s. XII – XV). Va ser catedral de Lleida en dues ocasions, des de 1707, durant la guerra de Successió quan Felip V va tancar la Seu Vella al culte per convertir-la en caserna, fins al 1781 quan s'inaugura la Catedral Nova, i després de la Guerra Civil, des del 1940 fins al 1956.

Consta de tres naus amb la mateixa altura: la central, la més antiga i ampla, és romànica amb volta apuntada, i les altres dues gòtiques amb absis de planta semicircular estan cobertes amb voltes de creueria simple i en ventall. Als peus de la nau central hi ha la porta més antiga que conserva el temple que es consideraba com la entrada de les núvies mentres que la entrada principal era la que dona a la plaça Sant Josep.

Durant el segle XIV es construeix la nau Santa Bàrbara de la plaça de Sant Llorenç, i a inicis del segle XV, la de Santa Úrsula de la plaça de Sant Josep. Totes dues es van realitzar gràcies a la família Gallart, i és per això que el seu escut d'armes amb la representació d'un gall es troba en diferents llocs del temple, com els dos blasons de Berenguer de Gallart a la porta gòtica meridional de la plaça de Sant Josep. És també en aquest moment quan s'aixeca el campanar, també gòtic i de base octogonal amb dos cossos: l'inferior llis i el superior de campanes amb finestres d'arcs apuntats amb traceries. Aquest va ser restaurat l'any 2001 amb la reproducció artesanal dels calats de la barana i de les gàrgoles originals.

Dins del temple destaquen la cripta, antigament amb funció de capella subterrània, ubicada sota l'absis major, fet que contribueix que el presbiteri estiga elevat respecte a la nau; i quatre retaules gòtics, el de Sant Llorenç atribuït a l'escultor Bartomeu de Robió, el de Santa Úrsula, atribuït a Jaume Cascalls, Sant Pere i Santa Llúcia. Destaca també les escultures de la Mare de Déu dels Fillols, procedent de la Seu Vella, la Verge de Saidi, i un quadre gòtic del segle XV, Santa Maria de la Candelera, atribuït al pintor Mateu Ferrer que representa Sant Blas. L'església acull el sepulcre de Ramon de Tàrrega i el Sant Crist Trobat, imatge restaurada per Jaume Perelló.

* Informació de l'Església de Sant Llorenç per a persones amb necessitats especials d'audició (LSC).

Activitats relacionades