Antic Convent del Roser

El Parador de Lleida és fruit de la rehabilitació del Convent del Roser del segle XVII, antigament convent de Santo Domingo. Originàriament seu del Convent de Predicadors de l'ordre dels Dominics, la seva construcció es va iniciar el 1699.

Es va destinar sempre a usos relacionats amb la cultura i l'ensenyament: Escola a partir de 1841, Institut de Batxillerat, Biblioteca i Arxiu Central, Facultat de Dret el 1968, Facultat de Lletres el 1974, Museu Morera als anys 70 i Escola de Belles Arts des de 1987.

Està format per un conjunt de dos edificis d'estil barroc: l'església, data del 1830, convertida en el restaurant principal, i el complex residencial, al voltant del claustre central, de planta quadrada i amb una alçada de tres pisos amb galeries que donen accés a les 53 habitacions. Al pati, espai principal del recinte, se situen la recepció, la cafeteria i les sales de reunions.

Arquitectònicament, els elements més destacables són l'església, l'antiga biblioteca, el vestíbul, l'escala i el pati. A més, cal destacar les dues Fonts d'estil neoclàssic, una, adossada al mur de la façana del Rosari, i una altra, en un mur de contenció de la plaça Sant Antoni Maria Claret, ambdues declarades Bé Cultural de Interès Local.

La seva ubicació permet unir en un radi de 5 minuts a peu, el Centre Històric, la Seu Vella i l'Eix Comercial.