Calendari festiu i cultural
El Palau de la Paeria, que acull la seu de l'Ajuntament de Lleida, és un dels edificis del romànic civil català més ben conservats a Catalunya tot i les seves successives restauracions neoclàssiques. A banda del desenvolupament de l'activitat política municipal, permet visites gratuïtes a un interior que conserva vestigis dels seus usos originals.
És un edifici de doble façana: una medieval d'estil romànic civil català que dóna a la Plaça Paeria, i l’altra, d’estil neoclàssic (segle XIX) i remodelació neomedieval del 1929, al riu Segre. Construït al segle XIII, és cedit el 1383 pels Senyors de Sanaüja, els seus propietaris, a la ciutat. La Paeria és el nom amb el qual es denomina l’Ajuntament a Lleida. El terme “paer” (del llatí “patiari”: home de pau) prové del privilegi atorgat el 1264 pel rei Jaume I.
Cal destacar-ne d'una banda els baixos ambs restes arqueològiques com La Morra, i d'altra, el Saló de Plens i la Sala Noble on destaca el retaule gòtic de la Verge dels Paers.
La Morra
La presó de la ciutat es va situar al soterrani al 1486, amb estances separades per a homes i dones. La Morra era el nom amb el qual es coneixia la cambra dels reus condemnats a mort i en les seves parets es conserven graffitis dels segles XVI i XVII fets pels presos.
La Verge dels paers
La sala noble de la Paeria acull el retaule gòtic del segle XV (1451-1454) que presidia, originàriament, l’altar de l’antiga capella i mostra la Verge, flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel, envoltada de quatre “paers”. (Sala visitable amb prèvia reserva i en funció del fet que no hi hagi actes oficials programats).
L’arxiu municipal conté, entre altres tresors: el Llibre dels Usatges (segle XIV), l’Armari dels Privilegis (un magnífic armari barroc) i sobretot, la Carta de Poblament, que suposà l’inici de la vida jurídica de la ciutat (1150).
La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en un reial decret de 25 de gener de 1980 en què l’edifici fou declarat Monument Històric Nacional.
Banc del Siofós ( 1932)
En el projecte inicial de rehabilitació de l’edifici de la Paeria, aquest banc de pedra no estava previst. Ramon Argilés Bifet, l’arquitecte, va ser qui el va afegir posteriorment. Antigament, la gent utilitzava aquest tipus de bancs per pujar-hi i muntar amb més facilitat als cavalls o les carretes. També l’utilitzaven per seure.
Els bancs del “si no fos” han existit i existeixen a moltes poblacions. La tradició oral diu que eren un punt de trobada natural de la gent gran on compartien aspectes relacionats amb la salut o amb l’enyorança de temps passats. La frase sempre començava dient.: “Si no fos per això...” , “Si no fos per allò…”, “Si no fos que…” D’aquí ve el nom del banc del Sinofós. Encara ara, mantenen el nom i la funció de punt de trobada.
Horari
- De dilluns a dissabte: d'11:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h
- Diumenge i festius: d'11:00h a 14:00h
Observacions
- Entrada gratuïta sense reserva prèvia.
Imatges relacionades
Activitats relacionades
-
-
Viu la Història i la Cultura
Bus Turístic
-
Calendari festiu i cultural
Festa Major de Maig
-
Calendari festiu i cultural
Festa de Moros i Cristians
-
Viu la Història i la Cultura
Palau de la Paeria
-
Viu la Història i la Cultura
Lleida City Tour
-
Viu la Història i la Cultura
La Seu Vella i el centre històric
-
Viu la Història i la Cultura
La Lleida Medieval
-
Viu la Història i la Cultura
La Lleida Secreta
Rutes relacionades
-
Passeig vora el riu per boscos i camps de fruiters La Paeria - Fruita Blanch - Parc dels Camps Elisis
-
El Segre urbà La Paeria - Parc de la Mitjana - Camí de Grenyana - Riu Segre - Passarel·la del tòfol - Pont del Boc de Biterna - Albatàrrec - Castell d’Albatàrrec - Sínia de l’antiga sèquia de Torres - Palanca de Montoliu - Aiguamolls de Rufea - Camí de Rufea
-
Vinyes i fauna de l’Horta de Lleida Lleida - Alpicat - Malpartit - La Saira - Raimat - Alcarràs - Lleida
-
Camí del riu Trailrunning La Paeria - Parc de la Mitjana - Camí de Grenyana - Riu Segre - Pont del Boc de Biterna - Castell d'Albatàrrec - Aiguamolls de Rufea - Passarel·la del tòfol - Camí de Rufea
-
El Segre com a company La Paeria - Camí de Grenyana - Passarel·la del Tòfol
