El Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria, que acull la seu de l'Ajuntament de Lleida, és un dels edificis del romànic civil català més ben conservats a Catalunya malgrat les seves successives restauracions neoclàssiques. A banda del desenvolupament de l'activitat política municipal, permet visites gratuïtes a un interior que conserva vestigis dels seus usos originals.

És un edifici de doble façana: una medieval d'estil romànic civil català que dóna a la Plaça Paeria, i l’altra, d’estil neoclàssic (segle XIX) i remodelació neomedieval de 1929, al riu Segre. Construït al segle XIII, és cedit el 1383 pels Senyors de Sanaüja, els seus propietaris, a la ciutat. La Paeria és el nom amb el qual es denomina l’Ajuntament a Lleida. El terme “paer” (del llatí “patiari”: home de pau) prové del privilegi atorgat el 1264 pel rei Jaume I.

Cal destacar-ne d'una banda els baixos ambs restes arqueològiques com La Morra, i d'altra, el Saló de Plens i la Sala Noble on destaca el retaule gòtic de la Verge dels Paers.

La Morra 

La presó de la ciutat es va situar al soterrani al 1486, amb estances separades per a homes i dones. La Morra era el nom amb el qual es coneixia la cambra dels reus condemnats a mort i en les seves parets es conserven graffitis dels segles XVI i XVII fets pels presos.

La Verge dels paers 

La sala noble de la Paeria acull el retaule gòtic del segle XV (1451-1454) que presidia, originàriament, l’altar de l’antiga capella i mostra la Verge, flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel, envoltada de quatre “paers”. (Sala visitable amb prèvia reserva i en funció del fet que no hi hagi actes oficials programats). 

L'Arxiu Municipal

L’arxiu municipal conté, entre altres tresors: el Llibre dels Usatges (segle XIV), l’Armari dels Privilegis (un magnífic armari barroc) i sobretot, la Carta de Poblament, que suposà l’inici de la vida jurídica de la ciutat (1150).

La importància arquitectònica del Palau de la Paeria de Lleida quedà palesa en un reial decret de 25 de gener de 1980 en què l’edifici fou declarat Monument Històric Nacional.